Foia d'Osca, Aragó
En un poblet de la Foia d'Osca, viu una dona, una dona que no és "normal". És alta, moooolt alta. Tant, que els habitants del poble l'anomenen La Geganta, quan ella no se n'adona. Però aquesta dona alta, tan alta, escolta les paraules pronunciades en veu baixa, encara que li arribin a l'alçada dels genolls. I La Geganta es posa trista, perquè li tenen por.
A ella li agrada molt filar i en comptes de llepar-se el dit com fan les altres dones, humiteja la punta del seu dit al riu Gállego i així passa el temps amb la seva gran màquina de filar i és feliç.
Un dia ja en té prou, se li acaba la paciència i amb tota la seva força, La Geganta aixeca unes roques molt més grans que ella. Els habitants s'espanten pensant que els xafarà i criden i surten corrents. Però ella, col·loca les roques de manera vertical i s'amaga a darrere. Aquest amagatall és i serà els espectaculars Mallos de Riglos.
La Geganta segueix filant, asseguda a un dels mallos, el Pisón, ocupada i feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada